CARLES SINDREU I PONS ( Barcelona, 1900- La Garriga1974) Poeta i narrador. Nebot de l’escriptor vuitcentista J. Pons i Massaveu, des de jove manifesta interès per la literatura i per l’esport (sobretot el tennis) . Els seus primers articles són de tema esportiu i es publiquen anònimament sota el pseudònim de Fivaller, a la Publicitat i més tard a l’Esport Català, també cal.ligrames.
Als 17 anys publica la seva primera novel.la curta En Jordi i la Nuri, al setmanari En Patufet. I l’any 1921, amb Antoni Escuder, L’Auca del barri de la Salut. La seva obra de preguerra comprèn Radiacions i Poemes (Barcelona, Llibreria Catalònia, 1928), amb un pròleg de Rossend Llates, coberta i il.lustracions de Ramon de Capmany i ornamentació -no firmada- d’Enric C. Ricart; La clàxon i el camí (Badalona, 1931), subtitulat Diari d’un humorista, amb pròleg de Josep M. De Sagarra, llibre de proses que inclou una semblança humorística de Ramon Gómez de la Serna, i que fou saludat per Giménez Caballero a La Gaceta Literaria i per Josep M. Junoy a D’Ací d’Allà; i Darrera el vidre (Barcelona, L’Amic de les arts, 1933), volum de poemes que acusen l’impacte del surrealisme, amb pròleg de Carles Riba, epíleg de Josep V. Foix i il.lustracions de Joan Miró. Amb aquest llibre quedà finalista del Premi Folguera, 1933.
Durant els anys trenta duu a terme diverses activitats. Inicia la col.lecció de retrats infantils de grans homes, també el seu arxiu “1900". Va ser un dels impulsors d’ADLAN, amb Prats, Gomis, Sert, Gasch, Foix, Montanyà, etc. Col.laborà amb S. Gasch i Josep M. Junoy en la formació dels “Amics del Circ”. Els responsables de la publicació El Mirador li encarreguen les activitats del Conferència Club, on coneix A. Maurois, René Benjamin, etc.
Després de la guerra continua la seva activitat d’escriptor. Publica un llibre sobre el tennis de la salut -La singular història d’un club de tennis (1952)-, on mostra la seva capacitat per interrelacionar diferents camps com la literatura, l’esport, la creació artística, en reunir col.laboracions de Josep M. De Sucre en un text i dibuixos d’Aguilar Moré, Opisso i Dolors Mode.
El 1954 publica la novel.la El Senyor Joanet del Guinardó a Ed. Selecta i el 1960 Les figures del pessebre de l’Ametlla del Vallès.
Els seus poemes van ser recollits pòstumament en un volum, Obra poètica, I (Barcelona, Llibres del Mall, 1975) amb pròlegs de C. Riba, J. V. Foix, R. Llates, J. Oliver i J. Brossa i il.lustracions de J. Miró.
El 1996, arran de la inauguració a Girona de l’exposició A mitja veu -que es presentà també el dia 27 a Barcelona, a la Galeria Eude-, es publicà el llibre de poemes Si veus que neva, desperta’m .Dones de la meva vida. I no s’han arribat a publicar: Coses de l’Ametlla i del Vallès, La venus ortopèdica i altres contes, etc.
Carme Arenas
